Perfil de la via

La via va ser adquirida en 1880 a Caramin et Cie. de Thyle-Château (Bélgica). Fabricada amb acer Bossomer, tenia un pes de 16,016 kg. per metre. Del tipus Vignole, amb unes mesures de:

- 90 mm d'alçada

- 80 mm de patí

- 9 mm d'ànima

- 40 mm de cap

Vàren ser entregades en barres de 7,60 metres.

La via va quedar garantida per 25 anys, però donada la seva naturalesa va durar molt més; en alguns trams pràcticament la vida útil de la línia fins el seu tancament, ja que quan perdia densitat per desgast, el tram de carril es canviaba per altres de reserva de bon començament i posteriorment, quan aquells ja s'havien exhaurit, s'intercanviaba amb trams de carril menys usats, com vies de rebase en estacions o vies secundàries.

En la foto de la dreta es pot veure el perfil d'una via al final de la seva vida útil desprès del tancament i es pot veure com ha conservat les mesures originals donades en el paràgraf anterior. Per desgast ha perdut alçada i per inclemències ha perdut amplada de patí i ànima, però el cap ha quedat amb la mateixa amplada, encara que el frec de les pestanyes ha aplanat una de les cares.

Els carrils es posaven sobre travesses de fusta mitjançant cargols o escàrpies, i només a les corbes més tancades s'hi afegien plaques de seient, i a vegades, contracarril, variant l'espai de les travesses, que era menor a les corbes i més gran a les rectes.

En les darreres reparacions i canvis de via es va arribar a utilitzar via d'un perfil més alta, de RENFE i cargols de RENFE per a la substitució, com es pot veure a la todo d'una travessa guardada per Ramón Piera (fil del que fora enginyer de la línia durant l'estància del SFG a EFE i posteriorment a FEVE, Martí Piera i Escofet).

​	​
	​

Com es pot veure en la vista de perfil o lateral la via portava una lleugera inclinació cap a l'interior, que feia que les pestanyes de les rodes guiéssin el vehicle de forma tal que s'autocentrava a la via. Les plaques de seient i els cargols son de la darrera època, i com es pot veure a la foto estan sobredimensionats per ésser més grans que els habituals del SFG. De totes maneres el format del cargol era molt semblant amb els cargols que n'utilitzava RENFE.

Agulles

En la línia van haver 62 canvis de via, sent Girona amb 11 i Sant Feliu amb 19 les estacions que més agulles en tenien.

Els canvis de via tenien una tangent de 7 graus i una corba de 60 metres. Es van fabricar dos tipus de canvis de via diferents, el tipus A i el tipus B, un xic més llarg que el primer, sent el cor pràcticament igual en ambdós tipus.

Veure el disseny           Veure l'original

Nota: Les mides del canvi de via del tipus A, degut al mal estat de l'original poden no ser exactes per diferències d'apreciació meves.

Veure el disseny           Veure l'original

Dissenys originals del SFG, any 1890, foto de via d' Ignasi Griñón, dissenys de pàgina d' iGuadix.