Desprès de 'estudi de vàries ofertes dels principals fabricants d'Europa, es van tornar a decidir per la firma Krauss per fabricar un tipus de locomotora més potent. Això va ser a rel de l'increment de transport de mercaderies cap al 1924. Per això van escollir dues locomotres dels tipus 45ef, basades en las construides anteriorment. Es van construïr el 1925, i el número de fàbrica va ser el 8345. Es van enviar les dues per ferrocarril des de Munich-Marsfeld cap a Girona.
|
|
Ample de via | 750 mm |
| Rodatge de la locomotora | 0-4-1 T | |
| Diàmetre de les rodes motrius | 680 mm. | |
| Diàmetre de les rodes del bisell | 560 mm. | |
| Cilindres (Diàmetre x carrera) | 320 x 300 mm | |
| Timbre de la caldera | 13 kg/cm2 | |
| Superfície de calefacció |
38'84 m2 |
|
| Superfície del fogar |
0'9 m2 |
|
| Dipòsits d'aigua | 3.390 l. | |
| Dipòsits de carbó | 1.350 kg. | |
| Potència | 235 HP | |
| Esforç de tracció | 3.523 kg. | |
| Pes de la locomotora en servei | 25.300 kg. | |
| Llargada | 8.033 mm. | |
| Amplada de la caixa | 2.256 mm | |
| Altura de la xemeneia | 3173 mm |
Foto de la SFG11
|
Poc desprès de esclatar la guerra civil van ser enviades al Tramvia del Baix Empordà per ajudar degut a la escassa quantitat de material d'aquell ferrocarril. En el Tramvia del Baix Empordà no es va poder emprar a totes les línies degut a la seva configuració de 4 eixos i a les corbes tancades que tenia aquell ferrocarril. En acabar la guerra van ser apartades als dipòsits de Flaçà i Palamós, sent recuperades cap al 1939 des d'on van passar una altre vegada a Girona i van entrar en servei novament al SFG. A la postguerra van ser reconstruides perquè poguessin prestar servei, però l'estat de la via i la llarga superfície rígida de la locomotora (encara que les pestanyes de les dues rodes mitjanes eran menors) va fer que en servei obrissin els rails a les corbes, I que la locomotora que anava a radera en el servei seguent descarrilés. Per tot això van ser apartades cap a 1949-50 de la circulació. La número 11 va quedar apartada com a locomotora reserva a Girona durant bastant temps abans. Com que el personal també es queixava del funcionament de les locomotores, la companyia va voler desprendre-se'n de les dues locomotores, i els únics que podrien estar interessats, degut a le característiques de la locomotora havia de ser un ferrocarril industrial. Es va interessar la empressa Fábrica de Mieres S.A. d'Astúries que va enviar un tècnic per veure les locomotores. Com que van interessar veritablement als asturians, es van arreglar les locomotores i es varen llogar. La recuperació de les locomotores fou tan integral que quan es va acavar la seva renovació semblaven noves. El 10 de novembre de 1955 va ser enviada la locomotora número 11. En la fàbrica de Mieres va circular amb el número 8/11. Al poc van ser comprades degut a que es va donar permís ministerial i es van anant reformant, com una nova sorrera davant del dom de la locomotora, un turboalternador de vapor per produir electricitat (permetrà canviar els antics fanals d'acetilè per els nous d'electricitat). A meitat de la década del 60 es van renumerar de nou les locomotores, sent el número 114 el que l'havien donat a aquesta locomotora, i a l'agost de 1966 van passar a propietat d'UNINSA. Més endavant aquesta locomotora va quedar apartada. Però totes dues van ser desballestades poc després.
|
