Els cotxes de primera classe, de la sèrie A 1-3 tenien dotze seients dividits en dues fileres, separats per uns reposabraços abatibles. Sobre els seients hi havia una safata de reixa per posar l'equipatge i tenien cortines per disipar les molèsties del sol a les finestres dobles. El sostre va ser construït en fusta de melis i recobert d'una planxa de zinc. Disposava d'un resfrescador que era molt útil quan el tren circulava, ja que canalitzava l'aire cap a l'interior, disminuint d'aquesta manera la temperatura interna.

Ample de via 750 mm. Alçada dels topalls sobre el carril 640 mm. Rodatge del vagó 2 ejes Diàmetre de les rodes 600 mm. Distància entre eixos 2.000 mm. Tara 4.000 Kg. Longitud total entre topalls 5.800 mm. Longitud del xassís 4.900 mm. Longitud de la caixa 3.760 mm. Amplada de la caixa 1.800 mm. Altura màxima del cotxe 3.370 mm.

Encara que molt apreciats per la burgesia de Sant Feliu, i en les primeres èpoques sempre viatjava un cotxe de primera classe a tots els trens, van anar caient en desús i en l'actualitat no es conserva cap d'ell com de primera classe.

En 1905 van ser reconstruïts renovant la decoració i canviant els seients, però aquesta no seria la única que sofririen, ja que als anys 30, el primer de la sèria a se reconstruït, l'A-3 va ser reformat com cotxe de segona classe, resultant de la transformació el nombre B-51. Els altres dos van quedar de primera fins els anys 50 en què també van ser reformats passant a la sèrie de segona classe amb els números B-52 i B-53 (A-1 i A-2 respectivament).

	Vagó B-53, procedent de la reconversió a segunda classe del vagó de primera classe A-2. En les fotos d'aquest bloc, totes elles de Jean Henri Manara es pot veure que estava apartat a Girona, al magatzem cobert, juntament amb d'altres cotxes antics de dos eixos. Es dona la paradoxa que durant molt temps els cotxes que van ser estacionats a Girona, a prop de la Plça d'Espanya, van ser refugi d'indigients, ja que es trobaven en un buit legal que va fer que FEVE no pogués tocar els vagons.
	Vagó B-51, procedent de la reconversió a segona classe del vagó de primera classe A-3. En les fotos d'aquest bloc, totes elles de Jean Henri Manara es pot veure que el vagó estava apartat a Santa Cristina, de ben segur que ho estés per avaria, a la via morta. Durant un temps, abans del tancament de la línia va estar estacionat al mateix lloc, com poden corroborar vàries fotografies d'Allan Barnes i de J.H. Manara. Totes les fotos d'aquest bloc son de Jean Henri Manara fetes el 1969.

En miniatura

Com que malauradament no tenim l'oportunitat, ni fotos dels vagons de classe A, tenim que fotografiar les recreacions en miniatura per saber con eres aquells vagons. El primer que crida l'atenció és que els bancs dels seients eren longitudinals i no trasversals, com a la resta de vagons de les sèries de fabricació de l'època per vagons de 750 mm d'ample de via. En les dues fotos de sota podem veure un vagó del tipus A recreant en el seu interior en maqueta miniatura escala IIG per Ignasi Griñon.

Les dues fotos han estat realitzades sobre un model seu per l'Ignasi Griñón