Foto pertanyent al fons d'Ignasi Griñón
Poc desprès de esclatar la guerra civil van ser enviades al Tramvia del Baix Empordà per ajudar degut a la escassa quantitat de material d'aquell ferrocarril. En el Tramvia del Baix Empordà no es va poder emprar a totes les línies degut a la seva configuració de 4 eixos i a les corbes tancades que tenia aquell ferrocarril. En acabar la guerra van ser apartades als dipòsits de Flaçà i Palamós, sent recuperades cap al 1939 des d'on van passar una altre vegada a Girona i van entrar en servei novament al SFG.
A la postguerra van ser reconstruides perquè poguessin prestar servei, però l'estat de la via i la llarga superfície rígida de la locomotora (encara que les pestanyes de les dues rodes mitjanes eran menors) va fer que en servei obrissin els rails a les corbes, I que la locomotora que anava a radera en el servei seguent descarrilés.
Per tot això van ser apartades cap a 1949-50 de la circulació. La número 11 va quedar apartada com a locomotora reserva a Girona durant bastant temps abans. Com que el personal també es queixava del funcionament de les locomotores, la companyia va voler desprendre-se'n de les dues locomotores, i els únics que podrien estar interessats, degut a le característiques de la locomotora havia de ser un ferrocarril industrial.
Es va interessar la empressa Fábrica de Mieres S.A. d'Astúries que va enviar un tècnic per veure les locomotores. Com que van interessar veritablement als asturians, es van arreglar les locomotores i es varen llogar. La recuperació de les locomotores fou tan integral que quan es va acavar la seva renovació semblaven noves.
El 27 d'agost de 1954 va ser enviada la locomotora número 12. En la fàbrica de Mieres va circular amb el número 8/10. Al poc van ser comprades degut a que es va donar permís ministerial i es van anant reformant, com una nova sorrera davant del dom de la locomotora, un turboalternador de vapor per produir electricitat (permetrà canviar els antics fanals d'acetilè per els nous d'electricitat).
A meitat de la década del 60 es van renumerar de nou les locomotores, sent el número 113 el que l'havien donat a aquesta locomotora, i a l'agost de 1966 van passar a propietat d'UNINSA.
Mentre que la seva germana quedava apartada, a aquesta se li va treure les bieles que anaven del 3er. al 4t. quedant com una 0-3-2T. Però totes dues van ser desballestades poc després.
De moment només hi ha la fotografía de la seva posta de llarg al SFG.
|