El baixador de Font Picant estava situat en el quilòmetre 29,334 de la línia i ocupava un terreny irregular de 2.536 metres quadrats.

Tenia tres vies ja que la via d'apartat eds perllongava en sentit a Girona com a via morta. L'edifici de passatgers era d'una sola planta, de 71 metres quadrats. En la mateixa andana, però allunyat de l'estació es trobava l'edifici del conegut restaurant de la Font Picant, que també va pertanyer a la companyia.

L'estació estava propera a l'esglèsia de Santa Maria i a algunes masíes escampades pel terme municipal. De fet era la parròquia menys poblada del terme municipal de Santa Cristina d'Aro amb un 6% del total d'habitants. El baixador no es va fer per als 64 habitants de la primera època del tren, sinó perque era una cruïlla de camins cap a Solius, Romanyà i Santa Cristina i, el més important, que era el lloc on brollaven les fonts d'aigua gaseosa (picants) de Bell-lloc, Penedès i Salenys. De fet l'empresa comercialitzadora va construir un edifici (que encara perdura en estat gairebé original) davant l'estació i a prop del camí de Romanyà. La visita obligada a aquesta fonts era obligada era el 15 d'agost, festa major de Bell-lloc, però durant tot l'any hi havia un anar i venir de foranis a les fonts mitjançant el tren.

L'estació es va construir el 1890, i el restaurant es va construir cinc anys desprès. El restaurant va estar en funcionament fins el començament de la Guerra Civil, i desprès no va continuar la seva activitat.

En 1963 es van unificar les edificacions del restaurant fent que tigués tres cossos adosats. Això va ser possible degut a la intervenció d'un comerciant de Sant Feliu que va demanar a la companyia la reobertura del restaurant, del qual es va fer càrrec. Des de llavors ha arribat als nostres dies, sent recuperades i cuidades les edificacions per part dels propietaris del restaurant.

Plànol pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

L'estació era de tercera categoria, amb una superfíci edificada de 71 metres quadrats, i estava construida de maçoneria i maons amb teulada a dues aigües amb coberta de teula plana. Interiorment l'estació estava constituida per una sala d'espera, guixeta, despatx del cap d'estació i la seva vivenda. La vivenda estava composada per menjador, cuina i dues habigtacions. Al costat es troba el típic edifici dels lavabos que ocupava 17 metres quadrats característic per tenir una teulada a 4 aigües. Un edifici de 12 metres quadrats construït d'obra amb teulada a ddues aigües amb coberta de reula àrab que era utilitzat per la 4a. Brigada de Via i Obres. Completava les instal·lacions un pou circular de 7 metres de fondària amb safareix adosat.

Fotografies pertanyents al fons d'ASAFEGI

Baixador de Font Picant - Bell Lloc en 2009

El baixador de Font Picant en l'actualitat pertany al conjunt que forma amb el Restaurant, i romàn tancat al públic. Es troba en la part trasera de la urbanització Bell-lloc, que pertany a Santa Cristina d'Aro, i al costat de la carretera de Romanyà de la Selva. Es de les millor conservades de la línia i serveis de lloc de servei per als ciclistes de la via verde que tenen un estacionament.

Com es pot veure a les fotos, l'estació de Font Picant no només està molt ben conservada, sinò que a més s'han fet reformes (com es mostra en una de les fotos) per passar la via verda per sota la carretera de Romanyà de la Selva. Destaca el bon estat de conservació de tot l'entorn, propiciat per la familia Motals, propietaria de l'hotel Sant Pol i diversos altres de caràcter familiar.

Ha estat tanta la dedicació a la conservació que es pot observar una rèplica del rellotge original penjada en l'edifici de l'antiga estació. Sembla que per aquest lloc no han passat els anys, només si mirem l'edifici de les aigües de Salenys, (a sota al centre).

​

​

​

Baixador de Font Picant - Bell Lloc en 2016

Vaig comprovar que la situació dels edificis no havia canviat, però notava quelcom diferent, suposo que el pas del temps.